Lacetània Rock Lyrics & Tabs by Alquimistes Folls

Lacetània Rock

guitar chords lyrics

Alquimistes Folls

Ja és de nit a Lacetània Rock!
Verge de lAlba es desperta adormida,
comença a desvestir-se de blau,

i encén coqueta, magdalena als llavis,
la llum del sol brillant com una bombeta
ni philips ni zeta però de cent wats.
Els primers rajos matiners travessen serres,
i els alquimistes folls, folls, folls, molt folls,
il·luminen camps de pebre vermells
i sescorren perquè no hi ha horitzó
per als alquimistes folls, folls, folls, molt folls,
Lombra asfixiant dun núvol gris
sobrevola prunaverda presonera
i acaricia el jardinet dels lliris
sense fer-ne malbé cap, cap, mai cap.

sobrevola prunaverda presonera
i acaricia el jardinet dels lliris
sense fer-ne malbé cap, cap, mai cap.
Però passa de llarg de la font
de les sabates descordades, sí,
on ovelles i cabres sinceres,
algunes delles velles conegudes,
reposen de lencegadora calor
que castiga i excita les bèsties
i fan del cant nocturn dels grills
en un gemec diürn insuportable.
No cal catedral. Hi ha una apothekæ,
tota atrotinada, tota tronada,
on descalç lalquimista entre espelmes
destil·la elixirs de llarga durada
i prepara rams de flors malaltes,
ulls, cabells, llavis pintats i mans blanques.
De tant en tant baixa i puja a la torre
i navega a través dun calidoscopi
per clavegueres de poesia
entre peixos, serps i rajos destels.
Al restaurant gòtar* no es fan reserves.
El boig del pujol només té una alzina,
mira indiferent el camp de les portes,
i pel costat més salvatge del riu
lanna lacetana passeja amb la bruna.
Dansa la dona de laigua dansant,
fa cua per entrar al circ de lizard,
on cada tarda des de fa molts anys
i a benefici del senyor estel,
hi ha funcions amb trapecistes i dracs que empassen foc,
ballarines i domadors de somnis, ànecs salvatges,
jocs malabars que encisen ludòpates,
eriçons cavalcats per grans faquirs,
monges i monjos vagants, pallassos fumadors dopi.
Ningú no sap com funciona linvent,
linvent inventat al parc de les mares,
però molts recorden encara lestrèpit
del terrabastall dels engranatges greixosos.
A la parada de metro de vellut
un viatjant miop dil·lusions
desafina melodies palestines
i assenyala amb el dit petit del peu
cent wats rogencs com linfern sense gent.
Verge del vespre es desperta adormida.
Ja és de nit a Lacetània Rock!