Una gran pluja molt aviat caurà Lyrics & Tabs by Els miralls de Dylan
Una gran pluja molt aviat caurà
guitar chords lyrics
Oh, on has estat, fill meu d'ulls blaus?
Au va, on has estat, fill meu estimat?
Perdut pels voltants de dotze negres muntanyes
M'he anat arrossegant per sis camins de carro
Fent via entre mig de set selves molt tristes
He estat al davant d'onze mars sense vida
Me n'he anat ben lluny, al cor d'unes tombes
I és que una gran, una gran, una gran...
Una gran pluja molt aviat caurà.
Oh, digue'm que has vist, fill meu d'ulls blaus?
Au, digue'm que has vist, fil meu estimat?
He vist un nadó voltat per les feres
Una autopista d'or que ningú transitava
La sang degotant d'una branca negra
He vist un munt d'homes tacats d'injustícia
Una autopista d'or que ningú transitava
La sang degotant d'una branca negra
He vist un munt d'homes tacats d'injustícia
Una escala blanca coberta per l'aigüa
Deu mil oradors amb les llengues trencades
He vist nens jugant amb pistoles i espases
I és que una gran... molt aviat caurà.
Oh, que has sentit, fill meu d'ulls blaus?
Digue'm que has sentit, fill meu estimat?
El soroll d'un gran tro fent senyal d'advertència
La remor d'una onada que podria ofegar el món
Uns cent timbalers amb les mans enceses
Deu-mil remugant, ningù els escoltava
Uns morint de fam i els altres de festa
Els salms d'un poeta que és mort a la sèquia
El plor d'un pallasso cansat de fer riure
I és que una gran... molt aviat caurà.
Oh, que has trobat, fill meu d'ulls blaus?
Digue'm qui has trobat, fill meu estimat?
El cos d'un infant prop d'un cavallet mort
També un home blanc passejant un gos negre
I una dona jove que el cos li cremava
Una noia també, que m'ha omplert d'esperança
Un home he trobat, ferit per l'amor
I un altre ple d'odi i de desesperança
I és que una gran... molt aviat caurà.
Ara que faras fill meu d'ulls blaus?
Digue'm que faras fill meu estimat?
Lluny me'n tornaré abans que caigui la pluja
De nou cap al fons de les selves més tristes
On la gent és molta i on les mans són buides
Allà on el verí embruta les aigües
On la llar y la vall són presó i després tomba
Allà on el botxí amaga sempre la cara
On la fam és terrible i la gent oblidada
On el nombre és el zero i el color és el negre
Viuré i diré aixó, respirant-ho i pensant-ho
Des del cim més alt perque tothom em senti
Després deixaré que la mar m'enfonsi
Amb la cançó apresa abans de cantar-la
I és que una gran, una gran, una gran...
I és que una gran pluja molt aviat caurà.
